Missatges en una ampolla

A menys que sàpigues alemany, per llegir la novel·la autobiogràfica de l'escriptor underground Jörg Fauser (1944-1987) s'ha de saber català, ja que Matèria primera (La Breu Edicions, 2013) no existeix en espanyol (ni tampoc en anglès). El llibre pertany a la que es podria dir la literatura del mam, atès que el protagonista –tot fugint del foc de l'opi– cau a les brases de l'aiguardent al llarg de 300 pàgines que oscil·len entre l'impressionisme delirant de Kerouac i la ironia estoica de Bukowski (el qual, per cert, admirava Fauser, a qui anomenava Budells de Ferro a causa de la capacitat de l'autor frankfurtià per consumir quantitats fenomenals de licor). En llegir Fauser, em va venir al cap el nombre considerable d'escriptors consagrats que s'estimaven més no beure amb moderació. Només als Estats Units, la llista és extensa: Parker, Fitzgerald (la cara del qual, segons Hemingway, de tant en tant es tornava “del color de cera d'espelma”), el mateix Hemingway, Cheever, Capote, Kerouac, Brautigan (el qual, segons Burroughs, havia de caminar de quatre grapes per arribar a la barra del seu hotel de l'ascensor estant)... La Gran Bretanya també té un reguitzell d'embriacs literàriament imprescindibles: Dylan Thomas, Lowry, Amis... I a Catalunya, alguns dels grans escriptors del segle XX no eren pas del tot abstemis: Vinyoli, Pla, Ferrater... Un informe nord-americà del 1999 assevera que si tants escriptors beuen és perquè es veuen com uns iconoclastes aïllats de la societat, més vulnerables que el proïsme als daltabaixos de la vida. Vés a saber. El que sí que és segur és que l'alcohol podia afectar-los la salut. Dylan Thomas va morir als 39 anys; Fitzgerald, als 44; Lowry i Kerouac, als 47... I Fauser? Havent acabat de celebrar el seu 43è aniversari, el va atropellar un camió mentre travessava una autovia muniquesa. És ben possible que Fauser anés begut; potser com el mateix camioner, sense que això signifiqués, inevitablement, que aquest també fos escriptor.