Impunitat limitada

La fiscalia anticorrupció –que, segons com, sí que en fa, de fiscalia– ha demanat quatre anys de presó per a l'exdirector general de la Caja de Ahorros del Mediterráneo Roberto López Abad i dos anys més per al director de la comissió de control de l'entitat, Juan Ramón Avilés. Els càrrecs que els imputa són cobrament injustificat de dietes i concessió irregular de crèdits. Per aclarir-los: Abad va crear aquesta comissió per fer calaix i va arribar a rebre 32.800 euros només per assistir a una sessió. Sessions d'esterilitat contrastada, per cert. La CAM va obtenir 244 milions de presumpte benefici el 2010, que es van convertir en 2.713 milions en pèrdues segures l'any següent. Els responsables del moment, apartats els controladors, van atribuir l'enorme diferència a una “interpretació molt més restrictiva de les normes comptables”. Durant anys, doncs, a la CAM aquestes normes van ser interpretades amb gran alegria i bona festa. La maldat de l'afer és que la CAM era, com totes les caixes, una entitat financera “anòmala”, sota control de les administracions públiques valencianes. El forat que ha deixat el cadàver per ara és de 15.000 milions, que han estat coberts escrupolosament amb les aportacions dels contribuents. El cas de la Caja de Ahorros del Mediterráneo no és cap excepció, però és l'únic que fins ara ha tingut responsabilitats judicials efectives. La impunitat de tants anys ha quedat limitada a un sol cas. Com un cabàs. I tots els altres? Paciència i obediència.