L'adéu a un col·legi professional

El dia 30 de desembre del 2013, es va signar un conveni d'unificació de les corporacions de titulats mercantils i empresarials de Catalunya amb el Col·legi d'Economistes. L'havien precedit negociacions per crear un únic Col·legi d'Economistes català, que inclourà els llicenciats en economia, els intendents, professors i perits mercantils, els diplomats, així com altres denominacions d'aquest món acadèmic. Una iniciativa assenyada, que reduirà despeses i potenciarà una sola entitat, amb representació a les quatre demarcacions.

A la pràctica, suposa la desaparició del Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Girona, que tenia autonomia pròpia i una excel·lent activitat en les qüestions que afecten les empreses i els particulars. En els anys cinquanta i seixanta del segle passat, els fills de casa bona que volien fer una carrera s'havien de procurar una estada a Barcelona, fet que els separava de la resta de joves, quan els seus pares no tenien diners per finançar-los els estudis fora de casa. Gairebé les úniques disciplines universitàries que es podien cursar des de Girona eres les de pèrit i de professor mercantil. Les acadèmies de la ciutat formaven els estudiants en les matèries del programa i al juny calia anar –primer va ser a Barcelona i després, a Sabadell– a examinar-se a les escoles oficials. Un seguit de nois i noies d'entre setze i vint anys, la majoria adolescents que compaginaven el treball en una empresa amb els estudis nocturns. Així es pagaven la despesa de l'acadèmia.

El sistema va donar els seus fruits. En el temps de major desenvolupament, sorgiren despatxos de professors mercantils que varen donar suport a una classe empresarial mot coneixedora de la seva activitat, però que ignorava molt de la comptabilitat, la tributació, les finances i l'economia. Noms com ara Paredes, Arxer, Bou, Aureli Teixidor, Codina, Sarrà, Gumbert, Álvarez, Vidal, Saurina, Pi, Rabasseda, Vargas i d'altres, donaren assessorament a una incipient classe industrials i comercial que maldava per treure pa de les pedres. Mots exercicis de canvis normatius, d'inspeccions d'impostos, de confusió comptable, però també d'enlairament de fàbriques i de tecnificació de la producció. El treball d'aquests despatxos ha orientat i donat suport a generacions empresarials molt actives, però poc formades en matèries econòmiques. Una contribució indispensable!

Que se'ns permeti una certa recança per un col·lectiu professional amb cinquanta anys a l'esquena, que ara desapareix. Molta gent hi hem entregat hores de feina i d'inquietud. Divendres passat els titulats mercantils i empresarials s'acomiadaren del seu col·legi, com es reflecteix a la fotografia, palesant la bona harmonia que existeix entre els seus professionals.