Xinès, tigre, català, lleó
es neguen
a menjar-se'l”
Els periodistes som un col·lectiu que, si volem fer bé la feina, ens passem el dia trepitjant carrer i contrastant fets, tot plegat perquè al final del dia la notícia més llegida de la jornada, com va passar ahir al web d'aquest diari, no sigui cap gran dossier d'investigació, sinó el fet que un home s'hagi intentat suïcidar a la Xina llançant-se a la gàbia dels tigres, i que els tigres no se l'hagin volgut cruspir. La realitat sovint és prou atractiva encara que sigui llunyana i servida sense additius, per bé que no és el mateix que l'episodi ens arribi relatat en una asèptica nota de premsa d'agències retraduïda tres o quatre vegades o bé en una crònica d'autor que la converteixi en una joia del periodisme literari, caram quina punta que hi traurien en Xammar, en Wolfe o en Kapuscinski d'un episodi com aquest.
El cas del suïcida frustrat l'ha protagonitzat un noi de 27 anys sense feina. Per tant, no és un cas per riure tot i que el titular pugui semblar graciós. Segurament, a més, una bona investigació periodística convertiria un succés inhabitual en una història humana que demostra com la crisi afecta les persones fins a la desesperació.
Sigui com sigui, mentre no ens arribin més detalls del succés de la remota localitat xinesa ens haurem de conformar amb l'anècdota i, en tot cas, de collita pròpia podríem aventurar una metàfora que ens portaria a plantejar que si en comptes de xinès l'home fos català i si en lloc d'uns tigres s'hagués llançat als lleons del Congrés dels Diputats, les bèsties madrilenyes, sense abandonar el to metafòric, no haurien dubtat ni un minut a rosegar-lo fins a l'os. Afortunadament, però, en aquest país hem decidit plantar cara a les feres no pas per entrar a la gàbia, sinó per sortir-ne, tips de deixar-hi la pell. Ben mirat, sense to metafòric, si voleu.