Nois del 60

El periodista Jordi Mercader ha publicat un llibre que neda a contracorrent en el mar d'autobiografies i memòries de gent del nostre ofici que inunden el taulell de novetats de les poques llibreries que no han tancat. L'obra es presenta amb un títol objectiu i asèptic (1960) i un subtítol subjectiu i intencionat: Quan els nois amb corbata no anaven a la presó. L'autor no ens afeixuga amb records d'infantesa impossibles (Mercader és nascut el 1956). Tampoc aspira a oferir un assaig focalitzat en aquell any 60 que ja posava tocs de color en el gris panorama de postguerra.

És una novel·la congriada amb materials trets de la realitat documental i testimonial. Hi surten personatges reals rellevants i personatges modestos amb nom fictici. Dels primers ha obtingut Mercader informació que reposava en el purgatori d'hemeroteques i arxius. Dels segons –nois del 60– ha escoltat històries privades que avançaven paral·leles amb episodis d'una història civil que la censura impedia que fos història pública.

Aquest treball de Mercader proporciona alhora l'amenitat de la ficció i l'amenitat d'una història silenciada que covava somnis de transformació de la realitat d'uns nois idealistes, somnis que el pas del temps no ha trencat del tot i que es renoven en la Catalunya esperançada d'avui. L'autor ha parlat amb uns i altres, ha regirat papers substanciosos, i ha passat planes i planes de diaris vells de cinquanta anys, per construir un retaule que conjumina veritat i imaginació.

És ardu bastir novel·les d'aquesta mena. Mercader m'ho reconeixia fa poc:

“Quan escrivim ficció els periodistes som esclaus de la realitat. Patim quan fem ficció.” Aquesta tensió d'escriptura s'integra en una tradició que va donar obres mestres a França (Germinal de Zola) i també a Catalunya (Les presons imaginàries de Coromines), i que va reivindicar el new journalism, en els anys 60, per cert.

Jordi Mercader, que sempre va exercir un periodisme responsable, prefereix ser esclau de la realitat quan novel·la que caure en l'error d'aquells periodistes que són esclaus de la ficció quan haurien d'informar.