De set en set
Estatures
Totes les nacions felices s'assemblen entre elles, però les nacions infelices cada una ho és a la seva manera. Per això les comparacions són odioses, encara que en cada moment històric sembla inevitable fer-ne alguna. El separatisme català va néixer pensant en Cuba, com la bandera de l'estel indica. Després es va emmirallar en Irlanda, i més tard es va fixar en Israel. Quan va esclatar l'imperi soviètic, va semblar que les repúbliques bàltiques anunciaven un futur de països petits arreu d'Europa. I fins i tot s'han arguït alegres referències a Eritrea, la província espanyola del Sàhara o el disputat territori de Kosova. L'última, i no deixada anar de viva veu en una sobretaula sinó perfectament documentada en un informe escrit, és que si “el debat es tanca en fals, pot desembocar en una situació com la que viu justament Ucraïna ara mateix”. D'això se'n diu cridar el mal temps quan no es té paraigua. Val la pena recordar que l'última vegada que es va viure a Barcelona alguna cosa que remotament pot fer pensar en el que s'ha vist a Kíev, va anar de poc que els amotinats no entren al Parlament de Catalunya, i no pas per dotar-lo d'instruments d'estat, sinó tot el contrari. No fa falta haver vist la gigafoto per entendre de quina pasta estan fets els independentistes ni d'on poden venir els creadors de situacions a la ucraïnesa. Estaria bé que aquests que els paguen per pensar no esgrimissin comparacions gratuïtes que confonen els propis sense enganyar els estranys, i que abans de redactar res tinguessin en compte que qualsevol cosa que diguin serà indefectiblement utilitzada en contra de tot un país. Es comença a donar la paradoxal circumstància que, si bé la idea d'independència, diguem-ho així, és ben vista per bona part de la població, a l'hora de les concrecions fa una mica d'angúnia pensar en mans de qui pot acabar el regiment de la cosa pública. O com deia La Rochefoucauld: “Podem semblar grans en una feina per sota del nostre mèrit, però sovint semblem petits en una feina que és més gran que nosaltres.”