Rumors

Salvados va aconseguir audiència fent creure a uns quants, i uns minuts, que el cop d'estat del 23-F va ser una ficció. Que l'episodi havia estat un film assajat prèviament a l'auditori del Col·legi de Metges de Madrid i dirigit per José Luis Garci. Trenta-tres anys després, el 23-F segueix sent un rumor. La implicació del rei i altres rumors com ara la d'un veler preparat al port de Vilanova per fer-lo salpar amb tots els estris a punt i en direcció a França per portar el president de la Generalitat, Jordi Pujol, a l'exili.

Rumors ampliats amb anècdotes d'aquella tarda nit del 23-F que, amb tot el respecte per la valentia periodística de Jordi Évole, és molt fàcil crear ficció sobre l'afer. Un cambrer del bar del Congrés dels Diputats que va viure en persona i en directe la nit del 23-F em mantenia en tensió durant molts anys de la meva estada periodística a Madrid, quan em deia que algun dia m'explicaria la veritat del que havia passat aquella nit al Congrés. “No t'ho pots imaginar”, insistia. Mai en va concretar res. El dia que va morir vaig anar al tanatori i la seva vídua em va comentar: “A mi mai em va dir res del 23-F. Segur que t'ho va explicar a tu.” Res de res. El que en sabia s'ho va emportar a la tomba.

Rumors que encara avui circulen, que van des que l'home no va trepitjar la lluna, que Elvis Presley no ha mort, que Kennedy no va ser assassinat per Lee Harvey Oswald o, més a prop, que El Lute no va existir. En l'àmbit local, quelcom de cert podia haver-hi d'aquella ficció de Miquel Fañanàs que argumentava que la presa de Susqueda cedia per inundar mig Catalunya, així com la ficció del Camaleó de TVE-Catalunya sobre un cop d'estat a Rússia que va costar la destitució d'estimables companys de professió.

Els rumors són l'antesala de la notícia, deia un admirable company d'ofici. Rumors de totes bandes és el que més abunda ara mateix sobre el procés sobiranista de Catalunya.