Homo Sapiens
Fum d'encenalls unionistes
Miquel Riera / [email protected] - @mrierapla
El procés sobiranista molesta, no tant pel que demana, sinó perquè suposa canviar l''statu quo' actual
speculava fa pocs dies el diari oficial de la tercera via sobre el fet que una de les possibles opcions per desactivar el procés sobiranista consistiria a oferir una reforma de la Constitució amb un reconeixement més ampli de la “idiosincràsia” catalana –que no es concretava–, reforma que el Congrés podria aprovar per la via ràpida i sense haver de dissoldre's. Prèviament, es veu que el govern espanyol oferiria validar la nova llei catalana de consultes per tal de facilitar un referèndum a Catalunya que, això sí, no podria plantejar directament l'opció independentista. Tot plegat, i no cal ser gaire llest per veure-ho, és pur fum d'encenalls, una bola de dimensions colossals que potser gent com en Duran i els empresaris del Pont Aeri es deuen creure, però que ja es veu de seguida que només és un desig i no pas una opció política real. Entre altres coses perquè ni un PP en les millors condicions ni un PSOE al màxim de predisposat ho podrien oferir mai. El cafè per a tots de la refotuda transició ho impediria un cop més. Totes o quasi totes les autonomies voldrien el mateix que Catalunya, és clar. I després hi ha la barrera, impossible de superar a les Espanyes, de permetre que Catalunya tingui un plus respecte a altres territoris, un reconeixement propi que, amb mentalitat espanyola, l'Estat no tolerarà mai perquè, pensen, llavors sí que podria ser, definitivament, el principi de la fi.
És molt evident que la reivindicació sobiranista incomoda molts sectors d'Espanya, però també, i sobretot, de la societat catalana. No tant perquè no creguin que no és legítima i raonable, sinó perquè suposa un replantejament de l'statu quo actual vigent des del 1977. I, ja se sap, els canvis, o tan sols el debat sobre els possibles canvis, molesten. I més si els que es mobilitzen ho fan d'una manera serena, pacífica i democràtica. Per tot plegat, no paren de buscar sortides estranyes per evitar el que hores d'ara, d'una manera o una altra, més tard o més d'hora, és inevitable: que el poble de Catalunya decideixi a les urnes el seu futur.
E
