Campanes

Sens dubte, el repic de les campanes forma part de la nostra història col·lectiva, fins al marge de creences i ideologies. Tot i que ara és molt menor que en temps reculats, quan el campaneig marcava un horari més religiós, des de les matines a l'àngelus del migdia, de la mateixa manera que les sirenes de les fàbriques assenyalaven les entrades i sortides de la feina, sorolls que formaven el rerefons de la quotidianitat de la vida. Eren manifestacions socials, fins culturals, dels nostres pobles.

Els temps van canviant i l'entorn guanya molts sorolls, de la mateixa manera que en perd d'altres d'entranyables. Les sirenes no sonen, quan les fàbriques tampoc no treballen o ho fan amb certa timidesa, de la mateixa manera que les campanes es limiten al batec de les hores i, potser, a l'anunci d'algun enterrament sonat. Però encara queda el testimoni, minse i reduït en decibels, de les campanes, que han deixat de ser sons artificials per reivindicar els sorolls naturals al mig de moltes altres estridències acústiques.

Costa entendre que un veí d'Arenys de Mar, nouvingut, segons diuen, ara emprengui una croada contra el repic de les campanes de l'església de Santa Maria, al·legant no sé quina distorsió en el seu descans nocturn. El so de les campanes molesta el ciutadà arenyenc tot i que les dues andròmines marquen les hores i els quarts des de l'any 1633. El veí s'ha acollit a la Plataforma Contra les Campanes, un col·lectiu que ha declarat la guerra als campanars del país i que fa un any ja va aconseguir silenciar en part les campanes de l'empordanès Sant Mori, contra el sentiment del poble.

A Arenys, la gent del poble s'ha organitzat a favor de les campanes i ha fet un primer lliurament de tres mil signatures contra la petició del veí que en protesta. Quatre-cents anys avalen la defensa irrenunciable, més quan el dia que el solitari opositor va decidir viure al lloc les campanes ja tocaven. Per què toquen les campanes? Potser simplement per no renunciar, ara ni mai, a la nostra identitat cultural.