Del cèntim a l'euro

I tiro perquè em toca, que ja toca. Tasseta a tasseta. De mica en mica s'omple la pica, del dipòsit foradat del vehicle. Parlem de la sanitat. Del finançament de la pública. De moment, pública. Del cèntim sanitari a l'euro per recepta. De recaptació pura i dura, que no duradora. D'impost barrejat no agitat amb gasolina, l'un; de revolucionari, l'altre. D'invents de Franz de Copenhaguen. D'invents del TBO. Del que ens han cobrat il·legalment –segons l'Europa dels mercaders– al llarg de deu anys cada vegada que fèiem benzina fins a la monedeta que ens han tret del monederet cada cop que els nostres jubilats –especialment– i tota la resta de ciutadans entràvem a una oficina farmacèutica. Parlem del triple o quàdruple (he perdut el compte) copagament dels medicaments. Alguns vàrem fer objecció de consciència a aquest darrer impost sanitari. Omplíem papers i més papers (cap tecnologia més enllà del boli Bic) al taulell de la farmàcia del barri, fent allargar la cua dels companys clients fins a l'entrada, cada cop que anàvem a proveir-nos d'un fàrmac legal. Mai hem rebut cap carta notificant-nos res de res de la nostra il·legalitat volguda. Amb les ganes que alguns teníem de ser citats a la ciutat de la justícia del districte per parlar de les farmacèutiques, amb tot el que hem après amb la Forcades i el cafè amb llet pres. Es van oblidar de nosaltres i som lliures. Com també s'han oblidat dels que sí que varen ser diligents i gens antisistema i sí que lliuraven l'euro per cada recepta. Tot està empantanegat als tribunals. La mesura dissuasiva –Boi cantava així així– després d'un any de recaptar sense base jurídica, la resolució és als llimbs dels justos jutges del jutjat; deuen ser setze? Quan retornaran, euro a euro, tots els que es varen endur les administracions autonòmiques? Fàcil ho tenen: per pagar-lo sí que existia un programa informàtic a cada farmàcia, que va fallar el primer dia, recorden? Tones de tiquets de pagament de líquid element petrolífer adulterat s'amunteguen a les llars catalanes després d'una dècada d'alimentar cotxes i tractors, camions i furgonetes, en espera que l'Estat de còmic faci un gest seriós i ens retorni primer les pessetes i després, en moneda única, tot el que ens han xuclat per construir nous Truetes, ambulatoris sense retallades i farmàcies sanejades de crèdits personals per subsistir.

(No felicitaré les dones a l'engròs avui; és pur màrqueting. Animo a llegir l'article de Sebas Parra a eldimoni.com i a cridar amb ell: visca les mestres de la República).