Falten 244 dies

Quan el lector estigui llegint aquest paper faltaran exactament 244 dies perquè se celebri la consulta. O no. I n'han passat 88 des del dia que Mas va anunciar que la consulta es convocaria per al 9 de novembre. Hem consumit una quarta part del temps d'espera i es produeix un fenomen curiós. Els contraris a la celebració de la consulta no estan augmentant el nivell dels seus arguments, però sí el volum de la seva veu. I els partidaris de la consulta van sumant adeptes discretament, però han moderat la intensitat de la propaganda. I encara ha sortit de l'armari un tercer sector, el dels pseudomediadors, els del llenguatge políticament correcte (ni carn ni peix), però partidaris de canviar-ho tot perquè tot continuï igual.

Tot apunta que haurem de consumir una quarta part més del temps d'espera i situar-nos, com qui diu, a l'endemà de les eleccions europees del mes de maig perquè la solució a l'enigma es decanti d'un costat o de l'altre. Aleshores, tindrem un element més per ponderar la representativitat dels contraris i dels partidaris de la consulta. Mas, fins al dia d'avui, actua per mandat del poble de Catalunya (novembre del 2012); a la primavera, Mas podrà actuar per mandat del poble de Catalunya (maig del 2014). Ja sabem que les europees i les del Parlament no són eleccions de la mateixa magnitud, però són el més semblant a una enquesta real. I ho hem de saber aprofitar.

Poder aprofitar el resultat de les eleccions europees per a la causa de la consulta no és fàcil ni senzill. En l'àmbit català, probablement guanyarà el conjunt dels partits proconsulta. Però en l'àmbit espanyol, probablement guanyarà el conjunt dels partits anticonsulta. Així, es podran fer dues lectures oposades del resultat i ens quedarem on som ara: jo te l'encendré, tu me l'encendràs.

El millor que li pot passar a Catalunya el mes de maig és obtenir un índex de participació significativament més alt que el de l'Estat (Catalunya exclosa). Si es donés aquest supòsit, no resoldríem res, però ajudaria a explicar a Europa qui és més europeista: els que ens en volen fer fora o els que ens hi volem mantenir amb llibertat.