Desvariejant sobre Catalunya

l govern espanyol s'ha quedat sense arguments contra la propera consulta sobre el futur de Catalunya del 9 de novembre. El ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, home, diuen, “comprensiu amb Catalunya” i en qui confien molt els moderats de la tercera via, va enviar dilluns Catalunya a l'espai, als llimbs on viuen països com Abkhàzia i Ossètia del sud, oblidant-se que no deu ser gens fàcil anul·lar els nombrosos vincles legals que, a hores d'ara, lliguen els catalans amb la UE o amb la mateixa Espanya, com assenyalava brillantment el politòleg i advocat Josep Costa en un article a El Punt Avui.

Uns arguments de descrèdit que ha utilitzat també aquests últims dies el president Rajoy, amb frases de ranci contingut patriòtic i destinades no tant als catalans com al mateix mercat espanyol. Com la que va dir durant el debat de política general: “Considerem la unitat un valor superior. No perquè sigui a la Constitució, sinó perquè hi és perquè ratifica una tradició, una memòria i un patrimoni comuns.” Més clar, l'aigua. Venim de molt lluny i ja està tot dit. Cap menció a les penoses vicissituds de la història, ni al maltracte que Espanya ens ha donat, ni el mínim reconeixement a la cultura i la història pròpies de Catalunya. Ni tampoc, és clar, a l'ampli moviment ciutadà sobiranista català.

Més Rajoy. L'altre dia, a Dublín, en la reunió dels populars europeus, on va barrejar tranquil·lament conceptes que no han d'anar necessàriament junts, quan va emplaçar els assistents a defensar els “principis de pau, convivència, llibertat, drets humans i integritat dels estats nacionals”. Com si al llarg de la història l'anhel de pau i llibertat de molts pobles no hagués comportat la desintegració dels estats que els oprimien! Que ho expliquin als mateixos nord-americans...

La cirereta del pastís la va posar a Sant Sebastià en el congrés dels populars bascos. “N'hi ha que s'obstinen a lluitar contra el món i no es guanya mai lluitant contra el món. És impossible.” Catalunya lluita contra el món? No. Catalunya simplement vol decidir el seu futur de manera democràtica. I si lluita contra algú, és contra Espanya, l'estat que, justament, li nega els principis de pau, convivència, llibertat i drets humans que tant pregona nord enllà.

E