La columna
Llibres del sí
El moviment independentista és propositiu, agosarat, rigorós, imaginatiu i apassionat; l'unionista és negatiu, castrador, cínic i fúnebre. El sí t'impulsa endavant; el no t'immobilitza. Aquesta diferència de temperament, que és genètica, també queda palesa en la quantitat de llibres que estan generant les dues doctrines: la del no, pocs o cap; la del sí, una munió. Des de fa uns anys –sobretot a partir de la consulta a Arenys de Munt el 2009–, i a mesura que el procés s'ha anat fent realitat, el nombre de llibres que en parlen ha anat creixent a la meva prestatgeria, han passat a la de sota i aviat ja no m'hi cabran. És a dir, una quantitat de persones molt diverses –economistes, historiadors, polítics, novel·listes, empresaris, ninotaires– han treballat, pensat, escrit i dibuixat per explicar-ne la seva visió. I què hi ha millor que les paraules per defensar les idees? Res. No hi ha res millor, i hem d'estar orgullosos de tenir a sobre de la taula, en paper o digitals, tants llibres de tots els estils –des dels més divulgatius fins als més densos, alguns en clau d'humor, d'altres assentant càtedra–, que refresquen la història i ens expliquen amb rigor però sense dramatisme els avantatges de la separació, per complicada que sigui. El primer, El cas dels catalans, ja va ser escrit el 1714, a Londres, i denunciava la traïció del govern britànic cap als catalans; l'últim –fins ahir– és un conte per a mainada que se situa l'11 de setembre del 2026 i que es titula Papa, per què som independents? I si n'hi ha tants i es venen tant és perquè la gent vol saber, necessita saber i fa bé de saber, i vol tenir la seva opinió i no es conforma amb repetir els tòpics o les frases del tertulià o el polític de torn. O sigui que a les moltes virtuts i esperances d'aquest procés, hi hem d'afegir que l'independentisme dóna una mica d'alegria a autors, editorials i llibreries en aquests temps tan complicats també per a la cultura.
