‘Lo moderno'

Fa tan sols 27 dies, Rússia va acusar el govern ucraïnès d'assetjar els seus ciutadans russòfons (sense donar-ne cap prova) tot insistint que Víktor Ianukóvitx (que havia acabat de criminalitzar qualsevol tipus de manifestació i qualsevol crítica al seu règim, tot sense cap debat ni cap votació electrònicament comprovable al Parlament ucraïnès) fos l'únic president democràticament legítim d'Ucraïna; poc després, Rússia va ocupar Crimea amb un exèrcit paramilitar i va crear milers de milicians pro russos per “protegir” els ciutadans russòfons (però no pas, pel que es veu, el 37% de la població peninsular formada per ucraïnesos i tàtars); i al final, Rússia va organitzar una DUI a la carta per justificar tot plegat. És a dir, Rússia ha copiat a la lletra la política d'annexió d'Alemanya el 1938 i 1939 (i de Sèrbia el 1992): primer, l'excusa ètnica (qui parla tal idioma –en el país que sigui– és automàticament de tal ètnia); i segon, l'enviament de tropes per tal que l'ètnia “desprotegida” rebi l'abraçada agomboladora, degudament “legalitzada”, de la mare pàtria. I és aquí on el Sr. Rajoy sembla que es va confondre dimarts passat quan va dir que “lo moderno” (una expressió deliciosament anacrònica, per cert) és el “respecte a la integritat territorial de tots els estats”. Però segons Moscou, Crimea, precisament, forma part de la integritat territorial de Rússia. Pel que fa a l'estat que regeix el mateix Rajoy, quins són els partits que insinuen, a l'estil rus, que, al Principat, hi ha una minoria intrínsecament definida per la seva llengua materna i que ha de menester la “protecció” de la mare pàtria, encara que això impliqués l'ús de la força? El fet que per a una majoria de catalans, aquesta pregunta no és sinó retòrica, potser hauria fet que Zygmunt Bauman reflexionés una mica més quan, en una entrevista recent a El Punt Avui, va dir que la secessió (en general) és un instrument polític “passat de moda”. Com es nota que no viu pas a Catalunya.