Margallo anticonstitucional
O resulta que m'he perdut algun capítol del supervendes espanyol El problema catalán o és que el ministre d'Afers Estrangers dels espanyols, José Manuel García-Margallo, ha decidit posar-se perillosament de la banda de la il·legalitat constitucional. Perquè no hi ha cap mena de dubte que fa mesos que està contravenint el discurs, l'estratègia i la línia oficial del senyor president Mariano Rajoy. És per aquest curiós detall que jo gosaria preguntar, i suposo que la majoria de catalans també, com és que el respectable cap de la diplomàcia hispana es dedica des de fa mesos a combatre l'independentisme presentant argumentaris (per dir-ho d'alguna manera amable) sobre el futur catastròfic que ens espera si som independents quan la posició oficial és que no ho serem mai, d'independents, perquè és impossible.
Quants mesos fa que el senyor Margallo no va als consells de ministres on, lluny d'haver decidit iniciar la campanya pel no, s'han plantat en el negacionisme no pas respecte de la separació sinó de la votació que ens hauria de permetre decidir-ho. Com pot defensar els arguments del no el senyor Margallo mentre el seu líder diu que no hi ha ni sí ni no possible perquè la possibilitat de votar senzillament no existeix de cap manera?
No sé si a Catalunya hi ha algú que realment hagi previst cap pla B pel cas hipotètic que no es pugui celebrar la consulta, programada i compromesa per al 9 de novembre vinent. El que sembla segur, indiscutible, és que a Madrid no només tenen un pla B per si s'acaba celebrant la votació catalana, sinó que l'estan aplicant simultàniament al pla A, que és la coneguda estratègia de boicot a les urnes. Espanya vota pel “no-no”. No a la consulta i, si aquest no falla, no a la independència.
Ho tenen tot controlat, aquests espanyols. Excepte la voluntat dels catalans, és clar.
