Els russos que vénen

Contra pronòstic i vés a saber com, ahir més del 70 per cent dels crimeans van votar en el referèndum que han convocat les autoritats mogudes per Moscou amb el suport dels tancs russos al sol. Malgrat que els habitants originaris de la península, els tàtars, van boicotejar la consulta improvisada, que tampoc accepten els ucraïnesos autòctons, la participació és alta. Tan alta que permet a Vladímir Putin traure pit i cresta. Es pot acceptar un referèndum en les condicions en què s'ha fet a Crimea? No. Ben alt i ben clar ho ha dit la Unió Europea. L'ONU no n'ha dit res perquè el veto de Rússia ho ha impedit. Canviarà les coses aquest rebuig? Poc o gens. Putin no renunciarà a apropiar-se de Crimea –recuperar-la, en diu ell– i sap que la demografia de la península així ho facilita. A aquestes alçades de la història si els russos fossin minoritaris a Crimea i calgués reprimir el sentit de vot o l'abstenció de la majoria, la jugada no tindria la mateixa eficàcia. Amb tot a favor, el nou tsar no cedirà. Urnes i faves comptades, doncs. Crida l'atenció l'altivesa de la UE. No accepten un referèndum a Crimea en les condicions en què s'ha gestat. D'acord. El volen democràtic. D'acord. Ací i allà ho hauria de ser. Per què no exigeixen unes condicions honorables també a Catalunya? I encara crida més l'atenció Espanya. El govern espanyol el rebutja obertament. Por del contagi. Està en condicions, Rajoy, de substituir el milió de russos que visiten cada any aquesta península?