Descol·locats

Cada matí ens llevem preguntant-nos què se'n deu haver fet del Boeing de Malaysia Airlines que està en parador desconegut des del 8 de març passat, quan es va perdre el contacte amb l'aparell quan sobrevolava l'Índic. Han passat onze dies i de teories sobre el parador de l'avió que viatjava de Kuala Lumpur a Pequín n'hi ha hagut de tots colors, de les més realistes a les més fantàstiques. Del tràgic accident aeri vam passar a l'accident intencionat i a parlar, després, d'un atemptat terrorista, i ara la hipòtesi del segrest de l'avió ha anat prenent cos cada dia que passa, abonat per les autoritats de Malàisia. De proves, però, que avalin aquestes tesis, ara per ara, ni una.

I mentre els investigadors treballen ens fem preguntes i busquem respostes davant un fet gairebé sense precedents. Com pot ser que un Boeing amb 239 persones a bord desaparegui al mar sense deixar ni rastre? Com pot ser que cap dels quatre sistemes de localització de l'aparell no emetin cap mena de senyal? Com pot ser que cap satèl·lit d'aquests que tenen els americans, els russos o els xinesos no hagin trobat res amb les seves càmeres que ens poden retratar prenent una cervesa en una terrassa de la plaça Catalunya? Si l'avió l'han segrestat, on pot haver trobat una posta prou gran per poder aterrar sense que no hagi estat detectada?

Hi ha 26 països buscant l'avió i a dia d'ahir no havien tingut gaire èxit. No estem acostumats a situacions com aquestes. Vivim en un món on tot ho hem fiat a la tecnologia i quan aquesta no dóna els resultats que esperem quedem descol·locats. Tan descol·locats que no apliquem la lògica i ens deixem emportar per imatges que tenim incorporades al nostre imaginari del món de la ficció. I després de donar-hi voltes i més voltes, resultarà que l'avió, malauradament, va caure i descansa al fons del mar.