Assalts de tempteig

Els combats de boxa solen començar amb els dos atletes temptejant l'adversari. Cops d'estudi, per mesurar forces i descobrir els punts flacs del contrincant, com a màxim per obrir-li una cella. Després els púgils tècnics ballen, exhibeixen el joc de cames, impressionen i de mica en mica desarboren la guàrdia fins a donar el cop de gràcia. La política és una mica igual. Punts de vista oposats, observació atenta per trobar l'escletxa en els plantejaments de l'opositor i paciència per convèncer amb arguments ben fonamentats.

Fa mesos que les relacions entre Catalunya i Espanya estan estancades en l'estadi del tempteig. Una declaració es contesta amb una altra, una resolució es replica amb una manifestació. Vies paral·leles que no conflueixen en un diàleg cara a cara i que amenacen de convertir-se en la cançó enfadosa. Ara que les posicions polítiques dels uns i els altres han quedat prou clares, potser seria bo fer un pas més i encarregar als tècnics que facin aportacions en favor de cadascú.

La meva ingenuïtat no és tan supina per no saber que, als números, se'ls fa dir el que es vol i que el paper ho aguanta tot. Però hi ha especialistes prou seriosos a l'un i l'altre costat perquè dibuixin un panorama aproximat del que ens espera al cap del carrer, sigui quina sigui l'opció final. Com a mínim serviria per trencar el cercle viciós on estem donant voltes des de fa mesos. És ben cert que les circumstàncies no són iguals perquè, mentre que des de Catalunya s'ha demanat repetidament diàleg, el govern central s'empara en la Constitució per mantenir el silenci. Una estratègia lògica per a qui creu que el temps juga a favor seu, però perillosa si no es mesura adequadament.

Per tot plegat fóra bo que els uns i els altres posessin les cartes sobre la taula i consensuessin un grup d'especialistes que debatessin a fons els pros i contres, i fessin números del preu i del cost. I, sobretot, arraconant les amenaces i les desqualificacions, que només serveixen per radicalitzar i engruixir el bàndol dels convençuts. És i serà l'hora de la política, però també de l'anàlisi tècnica i de l' estudi tan imparcial com es pugui, perquè quan s'hagi de decidir es pugui fer a consciència i no pas enmig de la cridòria d'una batussa de gats.