Il·legalitzar una idea

Recordaran aquella frase en to bonista que se li deia a l'esquerra abertzale quan ETA matava: “En democràcia i en absència de violència totes les opcions són legítimes.” Doncs no. Resulta que a Catalunya l'ANC ha proposat assolir la independència a través de les urnes i en un context de pau i això ha provocat peticions d'il·legalització. La pregunta és... què il·legalitzaran? Quines conseqüències físiques tindrà? Vull dir, què no es podrà fer exactament? No es podran posar paradetes per recollir signatures? Es prohibiran manifestacions de gent agafades de la mà? Es tancaran centres cívics perquè no s'hi puguin fer conferències? Impediran que redactin fulls de ruta? Què és el que és il·legal, intentar realitzar una idea? Perquè aquesta és la impressió que fa, que l'independentisme només es pot pensar, i gràcies. Posar per escrit aquests pensaments ja és il·legal. O dit d'una altra manera: a Catalunya hi ha milers de persones que volen seguir sent Espanya. I hi ha milers de persones que no ho volen. I sembla com si només els primers tinguessin dret a dur-ho a terme. Bé, ni això. En realitat no només es posa en dubte la independència (cosa absolutament legítima) sinó sotmetre-ho a votació. Hi ha una massa crítica (el nombre de persones és una incògnita perquè no deixen ni tan sols comptabilitzar-ho) que volen saber si són majoria per aspirar a culminar el seu ideal. Però no ho poden saber. Els comunistes tenen dret a fer-ho, només falta que es presentin a les eleccions i les guanyin. Els ecologistes també, els socialdemòcrates, liberals i animalistes també. I fins i tot els falangistes. Però els independentistes no. Perquè, això sí, la Falange –que vol destruir la democràcia– és una formació legal. L'ANC –que vol exercir-la– està ja al punt de mira. I després s'estranyaran de per què cada dia hi ha més ciutadans que no volen formar part d'aquest Estat.