Homes d'honor

Una bona taula requereix bona companyia i, si pot ser, un marc acollidor, encara que no arribi a ser incomparable. Per a Antonio Tejero Molina, guàrdia civil vocacional, pare i avi de guàrdies civils i expulsat del cos a causa del que podríem considerar un excés de zel, una paella en companyia de la família i antics companys de trifulgues en una caserna devia ser tan solemne com emotiva. Que a l'hora del cafè i les copes s'exhibís material del cos en una mostra d'orgull i de sentit de pertinença o que es proferís –és una hipòtesi– algun crit tan inconstitucional com la consulta del 9 de novembre s'inscriuria en un context d'eufòria natural. De fet, a l'Empordà ja saben que Tejero és un senyor simpàtic i amant de la cuina i la conversa. Entre 1983 i 1991 va complir condemna al castell de Sant Ferran de Figueres, un espai amb una història paradoxal que va ser presó de militars de tota mena –des del patró històric tradicional d'Álvarez de Castro fins als progressistes membres d'Unió Militar Democràtica passant pels colpistes del 23-F– i també d'objectors de consciència. En aquest període, Tejero va protagonitzar casos curiosos com el suquet de peix que va compartir amb membres de la confraria de pescadors de Roses el Divendres Sant de 1986. Es dedicava a la pintura, rebia visites, tenia cura d'un hort i, en ocasions, els comandaments del castell li permetien certes llibertats poc comunes entre els interns en altres centres diguem-ne convencionals. Tal com recordava Narcís Genís en l'Apunt d'ahir, el suquet de peix va costar el càrrec al comandament del castell, el coronel Manuel Ortega Guillén, que es va manifestar estupefacte per la decisió i va demanar el pas a la reserva. Ara, la paella –i la demostració d'amor filial– li ha suposat el cessament al coronel Antonio Tejero fill, que la va organitzar. Una diferència és que, fins on hem entès, Tejero Díez manté el rang i la paga. Una altra és que aleshores la reacció va ser immediata i ara el Ministeri d'Interior no ha sabut res de cap àpat privat en una caserna fins al cap d'un mes ben bo i que el cessament s'ha decretat per un ús inadequat de les instal·lacions al marge de l'efemèride que s'hi celebrés. Encara una altra és que a la xarxa es troben textos exculpatoris del personatge, adhesions de fons que li'n critiquen la forma però reconeixen el coratge i diaris digitals que publiquen titulars com el següent: “Mientras el sedicioso Mas sigue libre, Interior cesa al hijo de Tejero por invitar a su padre a comer en un cuartel de la Guardia Civil”.