‘Followers' de l'ANC

Hi havia molts motius per simpatitzar, col·laborar o ser membre de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) abans que a Madrid decidissin posar-la en el punt de mira de l'aparell repressor de l'Estat. Ara que ho han fet, n'hi ha més. L'ANC ha aconseguit que el diari El País reconegui per fi que és el mateix que l'ABC i La Razón, capaç d'associar un moviment popular, pacífic i democràtic com el del 9-N i una associació cívica i democràtica com l'ANC amb el colpisme, que com tothom sap (menys ells) és violent, totalitari i repressiu. Quasi tant com aquest costum espanyol de criminalitzar tot el que els incomoda. El president Mas, els partits del “desafío soberanista”, ara l'ANC... L'emancipació catalana els trenca els esquemes i el chiringuito i pretenen decapitar-la. Fer costat a l'ANC és demostrar-los que no resoldran res perquè aquest procés no el lideren uns polítics, ni una associació, sinó milions de catalans.

Carme Forcadell és una catalana més, que treballa per viure i quan acaba dedica hores i energia a explicar la independència i a vehicular la reivindicació legítima, massiva i pacífica que batega a la societat catalana. Que hi hagi txètniks que la comparin amb Tejero o la responsabilitzin de tota violència futura és claveguera pura, però també un motiu per ser follower de l'ANC. Perquè l'ANC no és un partit, ni té estratègies electorals; és transversal, de base, societat civil, empresaris i treballadors, gent d'aquí i gent de fora, és Òmnium i centenars d'entitats més, és l'AMI, els 818 municipis que avui i demà participen en la campanya Signa un vot per la consulta del 9-N i la gent de la manifestació del 30-M a Brussel·les amb el lema “Europe, we will vote”. Són els 600.000 que van votar sí a les consultes sobiranistes, el milió i mig de l'11-S del 2012 i els 400 km de la Via Catalana. Són la demostració que vostè i jo tenim alguna cosa a dir sobre el nostre futur o el nostre país, que la democràcia es construeix de baix a dalt i que si ens ho proposem podem canviar les coses.