Mestre Sellarès

Els qui hem tingut la sort de néixer en democràcia compartim una certa fascinació per la lluita antifranquista. La generació dels nostres pares ens ha parlat sempre de la clandestinitat amb una aurèola d'èpica fent-nos sentir, en certa manera, que si no havíem corregut davant dels grisos ni havíem estat mai a la presó per defensar la llengua, hi havia coses que no podíem entendre.

Hi ha hagut un home, però, que lluny de dirigir-se als joves exhibint pedigrí antifranquista, ha treballat sempre per transmetre'ls l'esperit de la lluita política: el patriota Miquel Sellarès, un dels protagonistes de la Transició.

Sellarès ha entès el mestratge polític en el sentit més clàssic. Va aprendre la militància política al costat de Benet, de Pujol, de Guti, de Cahner, de Pallach, de Jordi Carbonell. I ha dedicat la seva vida a transmetre-la als qui podríem ser els seus fills. Des de l'Opinió Catalana impulsava trobades per a joves on l'únic requisit per assistir-hi era tenir menys de 25 anys. Ell ha fet que desenes de joves que avui tenen càrrecs de responsabilitat a les institucions i entitats del país ens coneguéssim i connectéssim més enllà de la nostra adscripció política a les sigles dels partits.

Sellarès és per nosaltres una lliçó magnífica de la Transició. Explica amb honestedat els clarobscurs de la lluita antifranquista. La importància de l'Assemblea de Catalunya però reconeixent-ne les disfuncions internes. L'angoixa a la Model després de la detenció dels 113, però admetent que la vida dels presos polítics era més passadora del que s'ha volgut fer creure. La Diada de Sant Boi, la mani del milió, el primer govern de Pujol... Amb el bo i el dolent. Ara que s'ha jubilat ho explica a les seves memòries polítiques, un llibre que he tingut la sort de viure de prop. Gràcies, mestre Sellarès, per reconciliar-nos amb tota una generació que ens tractava amb displicència.