Dret a escollir

Restaurant idíl·lic a tocar del mar en una cala emblemàtica de la Costa Brava, una desena de tauletes il·luminades amb espelmes... Tot un plaer per als sentits fins que de sobte els crits d'uns nens que juguen entre les taules trenca tot l'encant del sopar. El pares, impassibles, fan tertúlia mentre enceten una segona ampolla de vi, aliens a les mirades reprovadores dels clients del local i també del personal. Situacions com aquesta han fet que en els darrers anys proliferin els espais anomenats per a adults, dits d'una altra manera lliures de nens, establiments que donen resposta a la demanda de persones que fugint de l'estrès del dia a dia busquen una mica de pau i tranquil·litat. Vagi per davant que no tinc res en contra de les criatures, ans al contrari, impedir l'accés de menors a certs establiments entenc que no vol dir rebutjar-los. Aquesta és, però, la lectura que en fa un sector majoritari de la societat, que considera que la mesura és discriminatòria i podria ser il·legal, en vulnerar els drets dels infants. Per contra, els empresaris bandegen el dret d'admissió dins d'un espai privat que tenen reconegut per llei en un sector com el turístic en què l'àmplia oferta dóna l'opció de triar un local que s'ajusti a les teves demandes. Vaja, que un pot escollir. De la mateixa manera que una família pot triar un hotel que ofereix serveis enfocats als menors, una parella d'adults pot triar un establiment on poder llegir tranquil·lament un llibre en un jardí on l'únic que se senti sigui el so del silenci. No és tan difícil d'entendre-ho, com tampoc és tan estrafolari demanar que si vas a un restaurant esperes poder tenir un àpat en relativa pau. I aquí tornem al tan bregat però no per això menys necessari del sentit comú. És responsabilitat dels pares saber triar i saber retirar-se a temps si el comportament dels seus fills comença a ser molest. Es pot demanar a la gent un cert grau de comprensió, però la realitat ens diu que s'ha fet molt difícil establir un únic codi de convivència quan compartim espais privats, per no parlar dels públics... És constatable que els nens d'avui dia han estat educats sobre unes pautes més permissives que poden generar el rebuig d'altres persones, de manera que no és insensat demanar sentit comú. I on és quan veus que uns pares mengen tranquil·lament i dos marrecs juguen a terra enmig de la sala d'un restaurant mentre els cambrers intenten fer la seva feina esquivant els dos petits? La resposta és evident.