Exagerats ecologistes

Aquesta petita anècdota va passar fa uns trenta anys. Un amic que havia tornat a Catalunya després d'estar molt de temps vivint en un país nòrdic em va trucar ben preocupat perquè no trobava la manera de desfer-se d'unes piles velles. “Què en fas tu?”, em va preguntar. Sense que jo pogués respondre tan insòlita pregunta, em va explicar que no trobava contenidors de piles i que en una botiga d'electrodomèstics, on havia intentat deixar-les, l'havien mirat malament. No recordo pas què li vaig contestar, però sí que recordo que aquell dia vaig pensar que efectivament era una persona estranya. Anys després vam aprendre que efectivament les piles usades no es podien llençar a qualsevol lloc, després d'haver-ho fet durant tants anys, o que abusar de les bosses de plàstic no és gens assenyat, o que buidar cisternes i més cisternes de purins en els camps de conreu afecta la qualitat de l'aigua que després volem beure, o que regar camps de golf amb aigua potable és un disbarat. En aquests temes mediambientals hem actuat, i continuem actuant, amb una actitud injustificable, barreja d'ignorància i d'arrogància. D'aquests problemes ens en comencen a parlar els ecologistes i de seguida els qualifiquem d'exagerats o d'il·luminats. No obstant, passa el temps i sempre els acabem donant la raó, encara que moltes vegades massa tard per arreglar els desastres. Ara fa anys que diuen que hauríem de tornar a comprar a granel o afavorir les energies netes i que les ciutats haurien de potenciar seriosament l'ús de la bicicleta per evitar la contaminació. Nosaltres i els que ens governen, tossuts, trigarem encara uns quants anys a fer-los cas. Ja ho farem. Els ecologistes són certament mesells i ben curiosos. Els socis de les entitats d'aquesta mena paguen amb les seves quotes a advocats que guanyen plets que ens beneficien a tots: aturen macroprojectes de granges de porcs a l'Empordà, frenen urbanitzacions d'espais protegits, tomben planejaments urbanístics il·legals i eviten la destrucció de paratges de gran bellesa. Ho paguen només ells però ens en beneficiem tots. No sembla equitatiu. Cada cop que guanyen un plet, dels impostos n'hauria de sortir una subvenció a manera de premi a l'entitat en qüestió. Pel que fa a mi, encara tinc mala consciència d'haver considerat estrany el meu amic que desesperat traginava amunt i avall unes piles gastades. De manera que escolto atentament i miro de fer cas a aquests exagerats.