De set en set
El nostre Suárez
L'any 1976, en plena transició vers la democràcia i en plena efervescència per la rehabilitació del català, el president del govern espanyol (Adolfo Suárez), mitjançant unes declaracions al setmanari francès Paris Match, manifestà que la llengua catalana mancava de capacitat per funcionar com a llengua científica. L'exemple que ho confirmava era la impossibilitat de redactar-hi un “estudi sobre física nuclear”.
Les declaracions de Suárez, que provocaren un gran rebombori en els medis de la cultura catalana i la premsa n'anà plena durant dies i dies, ja no responien a l'ideari romàntic consistent a lloar una llengua i un poble per sobre de qualssevol altres. A la fi del segle XX el món s'havia convertit en un espai més obert i els arguments són nous: “alguns idiomes seran (i d'altres no) «internacionals», de «comunicació» i de «progrés»”. Amb un estat al darrere i una comunitat lingüística formada per 300 milions de parlants, Suárez no va creure necessari recórrer a arguments imperialistes o colonialistes per abocar el català a la categoria de llengua inútil; va optar per un mètode més sofisticat i persuasiu: el de l'extensió dels prejudicis lingüístics. Perquè quan el poder, empès per la ignorància o pels vestigis romàntics de la identificació entre llengua i poble, afirma que hi ha llengües més cultes i menys cultes, més internacionals i menys internacionals, més progressistes i menys progressistes, sempre les llengües que són “més” són les del poder mateix i les que són “menys” són les altres. Res a veure amb la igualtat lingüística.
La llengua catalana, sotmesa a l'hostilitat secular exògena (i n'hi podríem afegir una altra d'endògena), i la comunitat lingüística catalana, havent patit per imposició la diglòssia humiliant que suposava recórrer al castellà per a les funcions altes i reservar el català per a l'ús col·loquial, per a la intimitat, eren candidates perfectes a formar part del paradigma de la llengua inútil, sense competència lingüística. No obstant això, la profecia suarista era falsable i això no ha passat.
