El full de gruta
El sobiranisme català pot estar orgullós del desenvolupament impecable del full de ruta del procés, però l'equanimitat que s'espera de tot analista obliga a haver de reconèixer que el programa desplegat pels espanyols, amb una constància i una perseverança encomiables, encara que sembli destinat a posar-nos pals a les rodes, en la pràctica resulta gairebé tan efectiu com el català, dissenyat expressament per assolir la independència del nostre país o com a mínim perquè no sigui dit que no ho hem intentat.
Que la prudència ens frena? Cap problema, surt una autoritat espanyola i ens empeny a cop de xurriacada verbal. Que l'escrupolositat procedimental ens fa avançar a poc a poc? No passa res. Un parell d'amenaces procedents de Madrid ben intercalades en el guió ens fan avançar mentalment a tots un grapat de caselles cap a la llibertat. Que una falta d'unitat política en moments clau ens fa dubtar en algun moment? No cal patir, el Tribunal Constitucional es treu de la màniga la punyetera sentència i ens activa la cohesió de cop. Realment és un plaer tenir un enemic tan motivat per ajudar-nos a conduir un procés que sense ells segur que no seria ni tan majoritari ni tan ràpid ni tan inevitable.
No s'aturin, amics espanyols. Anem per bon camí. Vostès vagin sentenciant, amenaçant, vilipendiant i pressionant, que aquí anem reciclant les seves ofenses en proves que ens permeten acumular raó moral i legitimitat internacional. Perquè mentre vostès ens vaticinen un futur orbitant sense rumb per l'espai sideral, mentre ens acoquinen amb sentències polítiques, The Wall Street Journal se'n riu de la comparació de García-Margallo amb Crimea i el Financial Times té clar que negar-nos la sobirania afavoreix l'independentisme. El full de ruta català avança també gràcies al pla de la caverna espanyola. El full de gruta.
