El mamut

Una de les paraules que més hem gastat en els últims anys és statu quo, si és que el llatí es pot gastar. El DIEC ho defineix com a “estat actual de les coses”. Un equilibri més o menys durador en el temps. Statu quo va lligat al terme anglès establishment, amb el que s'anomena el conjunt de dirigents o persones que tenen el poder. Doncs bé, si una cosa costa d'entendre fora de Catalunya –però també aquí- és perquè, si la consulta té el suport del 80% dels ciutadans i el sí a la independència pot ser majoritari, no és CiU, la força política que ho lidera des del govern, qui canalitza aquest moviment. I la resposta és que estem davant d'una revolta de classes mitjanes i populars que, o és regeneracionista, o no serà. I CiU és percebuda com una força de l'statu quo. Com a part de l'establishment. I la foto d'Artur Mas i Pere Navarro per desencallar BCN World n'és una prova. L'statu quo, l'establishment, ha tingut durant dècades la seva versió nostrada: la sociovergència. No hi ha res estructural en aquest país que no s'hagi fet amb un pacte entre els que han sigut els dos partits centrals i enemics íntims. Això ha tingut efectes positius, però també una cara B en forma de connivència d'elits d'efectes perversos. I malgrat la revolta en marxa, BCN World no ha estat una excepció. No entraré en si aquest és un projecte bo, només subratllo l'acord de CiU i PSC i recordo que els terrenys... són de la Caixa. Estat actual de les coses. Conjunt de persones que tenen el poder. El mèrit de Mas ha estat, fins ara, fer-se seva una pulsió de canvi que passa per desmuntar un sistema encara més ampli, del que ell forma part, malgrat comprovar que potser no serà qui en traurà el rèdit, i malgrat les resistències dels establerts. Potser BCN World només és un fet puntual. O potser no. En tot cas, ahir vaig llegir que l'endogàmia va empènyer el mamut a l'extinció.