El ‘selfie' i la barba

Serem capaços, algun dia, de passar de les modes, sobretot si són tan grotesques com les que ara ho peten tot? Es veu que a dia d'avui no ets ningú –bé, sí, ets un looser desgraciat– si no t'apuntes com a mínim a una de les dues modes més flipants: fer-te un selfie o deixar-te la barba de Ramon Llull. Anem a pams: les dones tenim més opcions de perdre. La moda és masclista? No, no va per aquí. Un selfie és la manera in d'anomenar una autofoto (l'autoretrat de tota la vida) que hom decideix penjar a la xarxa i que s'ha fet amb la càmera del telèfon mòbil, normalment amb gens de traça, expressió artificial i davant d'un mirall que sol ser el del lavabo. Tot molt xaró, sí. L'objectiu d'aquest narcisisme col·lectiu és molar o testimoniar que has estat a la Xina estampant-te el rostre retort davant la pobra Muralla, que queda com un mer secundari sense charme. Encara hi ha els selfies group, on hi surt més d'una persona, fent el mateix ridícul i amb les mateixes pestanyes fregant el funest objectiu del mòbil. Quasi sempre la martingala arriba a l'extrem de fer sortir el propi artefacte de la fotografia al selfie, l'ull de peix del mòbil, per donar autenticitat al document. Pel que fa a la moda de la barba (que ha de ser poblada i descuidada) la cosa és bastant més fonda. I és que si vols ser un crack has de ser hipster (burgeset bohemi, modern perquè pot). Deia el còmic Molière que el poder està del costat de la barba. Per tant, barba és masculinitat i autoritat? Senyors, anem malament. A Nova York hi ha més implants de barba que casaments. Pel mòdic preu de 5.000 euros obtindràs un resultat ben natural. El que hauràs de procurar és que la barba no et tapi el selfie o quedaràs retratat com un muppet. O com en Borra dels Cacaus. Si et fas la foto amb el mòbil, a més, no et reconeixerà ni ta mare.