Foto al món

Feia molts anys que hi havia una demanda sobiranista a Catalunya, però fins al dia 11 de setembre de 2012 el món no ho va saber. Els mitjans de comunicació internacionals van descobrir que hi havia una nació entre França i Espanya que volia ser Estat gràcies a aquella gran manifestació que demostrava que la independència era un clam social molt més potent del que s'havia cregut fins llavors.

Però si els mitjans internacionals es van fer ressò d'aquella manifestació va ser sobretot perquè n'hi havia imatges impactants. La foto aèria del formiguer de manifestants de totes les edats alçant banderes i castells a l'encreuament de Gran Via i passeig de Gràcia va donar la volta al món i s'ha consagrat ja com una de les imatges de la història recent del país. La foto ho tenia tot; fotoperiodisme en estat pur.

L'any següent va ser diferent. Tothom coincideix que la Via Catalana del 2013 va ser un èxit clamorós, una mobilització ingent per la quantitat de persones que van sortir al carrer i per la complexitat organitzativa. Però si una pega tenia la Via Catalana és que no es podia copsar tota aquesta espectacularitat en una sola foto: aquesta setmana mateix hem comprovat que calien més de cent mil fotos per reflectir la magnitud d'aquella mobilització.

Per això és un encert la decisió de l'ANC de fer una gran V l'Onze de Setembre a Barcelona. Aquest any sí que tindrem una imatge que ho explicarà tot i que ha de donar la volta al món perquè coneguin la nostra causa, l'entenguin i s'hi sumin. Un nou formiguer a vista d'ocell. Com també és un encert que Òmnium Cultural organitzi per al 8 de juny una aixecada de castells en llocs emblemàtics de set ciutats europees per demanar democràcia. Set fotos en set monuments fan set imatges potentíssimes. No és només que una imatge valgui més que mil paraules, sinó que en l'era audiovisual una notícia sense foto no és notícia.