Repics de la llibertat

La jornada d'avui és transcendental. Però ho és especialment per a l'Espanya que es voldria i volem democràtica. Els catalans i les catalanes tindrem el 9 de novembre la nostra, de data transcendental. Demà és una oportunitat per a què l'Estat espanyol doni un exemple al món de sentit democràtic. És la seva, d'oportunitat. Tot fa indicar que el rebuig del Congrés de Madrid a què els catalans decidim el nostre futur està ja decidida per la classe política espanyola. Però la majoria social que a Catalunya dóna suport al procés actual no renunciarà a la seva aspiració democràtica i pacífica per molt rebuig que surti del Congrés. “La llibertat no és atorgada; ha de ser guanyada amb esforç, disciplina, persistència i fe”. Aquestes paraules les va pronunciar el president dels EUA, Barack Obama en el discurs “Deixem repicar la llibertat” amb motiu del 50è aniversari de la Marxa sobre Washington en favor dels drets civils i en contra la discriminació racial. Però també per la llibertat i el treball. Uns fets històrics que mostren els canvis que l'imperatiu democràtic imposa a qualsevol estat per poderós que aquest sigui: “gràcies a aquesta marxa, van canviar els governs municipals, les cambres legislatives estatals, el Congrés i, sí, en última instància la Casa Blanca” recordava Obama respecte a aquella fita històrica. Per suposat que la llei no impera per sobre de la justícia i la democràcia. I els estats democràtics ho han de tenir en compte. Aquells canvis legislatius i de tot tipus van fer dels EUA un país perfecte? És evident que no. Els anhels de treball i justícia dels centenars de milers de manifestants no es van materialitzar miraculosament pels canvis legislatius, que semblaven impensables. Però els nord-americans van saber canalitzar democràticament un conflicte polític i social que amenaçava d'esclatar amb un enfrontament perillós que hauria perjudicat blancs i negres, demòcrates i republicans. Sabrà Espanya seguir aquest camí? Avui en té una oportunitat.