De set en set
Opiacis
Tant ha canviat la percepció de la religió entre els socialistes?
“La religió és l'opi del poble”, va sentenciar Marx el 1844. Tot i que la idea és anterior i no pas original seva, tot i que la comparteixen molts altres que estan, per dir-ho vulgarment, molt més a la dreta, el pensament materialista i el descrèdit de la vida espiritual són ingredients fonamentals dels moviments socialistes. Continua Marx: “L'abolició de la religió en tant que felicitat il·lusòria del poble és una exigència de la seva felicitat real. (...) La crítica de la religió destrueix les il·lusions de l'home a fi que pensi, actuï i transformi la realitat com un home sense il·lusions que ha arribat a l'edat de la raó.” Com és que ara una associació confessional musulmana —Watani, amb seu a Lleida— demana als estrangers residents legalment a Espanya que s'afiliïn al PSOE? I com és que el PSOE no rebutja aïradament aquesta proposta i no aprofita l'avinentesa per recordar a tothom que els seus valors progressistes són radicalment incompatibles amb aquest grup militant? Watani és prou conegut per l'activisme en contra dels municipis que tímidament han gosat plantejar la prohibició del burca; també per demanar a la RAE que adapti al seu criteri (el de Watani) la definició del mot moro en el diccionari; també per voler erigir una mosquea a Lleida, i per això s'han adreçat fins i tot al president USA i al papa de Roma per demanar-los diners. Al primer cop d'ull sembla que el més moderat dels socialistes no hauria de voler saber res de gent que promou la indumentària femenina d'ocultació total, s'immisceix en afers filològics que no són de la seva incumbència i pretén multiplicar els centres dispensadors d'opi religiós; però heus ací que sí. Tant ha canviat la percepció de la religió entre els socialistes, i l'esquerra en general? Segurament no, en el fons de les consciències; sí, molt, en la praxi. Deu ser que, d'opi, sí, però el que ja no hi ha és poble; només “col·lectius”, cada un amb la seva idiosincràsia, religió inclosa. La d'alguns col·lectius és ben vista, i digna d'impuls; la d'altres, no gens, i rebutjada.
