Entre Cuba i Twin Peaks

8 d'abril. Cel clar. Mar clenxat. El 8 d'abril de 1898 la marina espanyola comandada per l'almirall Pascual Cervera surt de Cadis. Missió, senyor? Sufocar els brots independentistes de la colònia. Rumb cap a Cuba. Fins i tot el llobarro Osvaldo, que encara fa migdiada, sap com va acabar la cosa. Cuba libre. Com pot ser? 8 d'abril de 1990: primer capítol de Twin Peaks. La sèrie de televisió és l'embrió de totes les sèries d'avui. Apareix un poble de felicitat de barrufets de costellada permanent. Però darrere els vestits de confitura de cirera hi ha secrets. Apareix morta una noia: jove, guapa, popular. Qui va matar Laura Palmer? 8 d'abril de 2014. Al Congrés dels Diputats s'estavellen els interrogants sobre la derrota de Cuba i l'assassinat de Laura Palmer. Darrere la duresa de Rajoycaba (Rajoy+Rubalcaba) hi ha por. Dubtes. Inseguretat. Interrogants. Por perquè no saben encara per què van perdre Cuba, les colònies, el rom, el lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico. Por perquè no tenen resposta pel crim de Laura Catalunya Palmer. Igual que a Cuba, a Twin Peaks hi havia dos mons: el món de dia, on tothom, amb somriure dentífric, es saluda amb un “recorcholís” i fins i tot els esquirols fan “pasteles de arándanos”. Cau el sol. Món de nit: surten les criatures escabroses, les relacions embruixades, els locals dels crims inhumans... els rostres d'un Lucífer professional de la nit. La nit amaga el dia i al revés. L'Estat espanyol és el mateix que fa viure una colònia segrestada dins d'un sac i posa cara de metròpoli de modernitat de PVC. És un Twin Peaks de llum de patata fregida i una fosca de llop embetumat. Ahir, sense vaixells, ni assassinats, ni guerra, ni violència els catalans van dir prou a viure segrestats entre els dos mons. Una sola veu. Un Sí. Espanya s'ha posat la bata eterna de Dr. No. Ctrl+Alt+Supr. Té por. Cuba es va perdre, Laura Palmer és un secret comunitari. No hi ha resposta. No s'entén res. Mai s'ha entès res. Només hi ha un Sí i un No. Només hi ha un món.