L'enigma Putin

Que Vladímir Putin és un individu sinistre és una veritat contrastada. El president, exprimer ministre i expresident rus perpetra una política de fets consumats, cruels i intel·ligents. Saps quines són les limitacions de la diplomàcia occidental, quines són les impotències dels altres. Putin sempre ha mogut bé les fitxes. Sap quan ha de callar i quan ha d'actuar. Sap on pot arribar i quins límits li convé no traspassar. Si no ho fa, no és per falta de ganes –que en té, i moltes, i sempre–, sinó com a conseqüència d'un càlcul de probabilitats. Vladímir Putin ha decidit recuperar una part de l'imperi soviètic perdut, potser per convicció, potser per aixecar la moral dels seus electors, que vol súbdits. Aquest és el primer dubte: Putin s'ho creu o vol que s'ho creguin els altres? Una ullada a la seva fortuna desmentiria el primer terme adversatiu, però amb segons qui no se sap mai. El personatge, doncs, amaga enigmes de drama hamletià. El darrer afecta la vida de milions d'ucraïnesos. Semblava que el president rus havia arribat a la conclusió que es podia annexionar Crimea sense fer moure ni una pestanya a nord-americans i europeus. Pensat i fet, i així ha estat. En aquells moments, algú es preguntava fins on podria arribar Putin a Ucraïna. Ara, sembla clar que volia més, que es pensa que no passarà res si en mossega un tros més gran. Si Vladímir Putin s'equivoca, també ho farà Samuel Huntington i el xoc no serà de civilitzacions ni de religions, sinó d'imperis. Una altra vegada.