Sigui com sigui, volem votar

Ja comencem a estar una mica tips de tantes amenaces. Al principi, feia fins i tot gràcia sentir els disbarats del ministre Margallo augurant-nos un futur a l'espai sideral o Mariano Rajoy pronosticant-nos una vida solitària a l'illa de Robinson Crusoe, però potser ja va sent hora de deixar clara una cosa que és consubstancial al moviment sobiranista que ja és majoritari a la societat catalana: volem votar, volem decidir per nosaltres mateixos.

L'unionisme a Catalunya i el nacionalisme espanyol de dreta i d'esquerra han d'entendre que ja hem creuat definitivament el pont del desengany i que si volen fer-nos tornar —quelcom ben improbable perquè el pont és molt feble i fa por tornar enrere— hauran de buscar arguments de seducció capaços de fer-nos oblidar dècades i dècades de promeses incomplertes. Si continuen amb l'estratègia de la por i de les amenaces, haurien de tenir clar que nosaltres volem votar i volem construir un país nou, independent i sobirà. Tot i el risc de sortida de la Unió Europea, volem votar. Tot i el perill de ser expulsats de l'euro, volem votar. Tot i el suposat vet espanyol al nostre ingrés a tots els organismes internacionals, volem votar. Tot i els perjudicis per a l'economia catalana, condemnada a pagar aranzels pels segles dels segles, volem votar. Fins i tot si de Madrid arriba una oferta seductora de blindatge constitucional de competències
i de finançament, voldrem votar.