Resurrecció, Déu meu!

Que un ateu confés (convicte?) tituli així la seva columna d'opinió (precisament avui) no vaticina res de bo. Ni res de dolent, per ser objectius. Tornar a la vida (miracle) o a l'estat conscient (vida?) després d'una mort aparent (error, malaltia o clandestinitat) és el que entenem (acadèmicament) per ressuscitar. Que els antics militants i simpatitzants del Partit Comunista i del PSUC van celebrar la tornada a la vida legal tal dia com avui –festivitat gloriosa cristiana– de 1977 és a bastament sabut, i que va ser el president Adolfo Suárez qui va obrar el miracle és el que les Sagrades Escriptures de la Transició relaten. Que el que va ser era una transacció, només queda recollit en alguns textos apòcrifs silenciats per l'ortodòxia i blasmats com a heretgia. Que la resurrecció dels comunistes (eurocomunistes) va ser conquerida per la marea humana i democràtica que pregava perquè així fos encara no s'estudia a la catequesi. La manca de memòria volguda (desmemòria, silenci) o forçada (bicicleta, cullera, poma) no poden ni han de comparar-se, malgrat que el designat des de les altures per relligar el nou estat de consciència espanyol les va encarnar totes dues. Els que tenim un familiar atacat per l'Alzheimer sabem que irresponsables que esdevenen els nostres éssers estimats quan aquest mal es manifesta. De cap de les maneres la mateixa comprensió per a aquells altres que fan de l'oblit un estil de viure i recordar un esforç suprem. Arran de la mort física de Suárez hem sentit ERC acusar-lo més de tres vegades de no haver-los tornat a la vida per a aquelles primeres eleccions constituents (adjectivades així anys més tard), però s'obliden d'agrair als currants del Partit del Treball (maoistes) que, en un gest fraternal, els permetessin assolir la presència d'Heribert Barrera a les Corts gràcies a presentar-se coalligats a la contesa electoral sota el nom d'Esquerra de Catalunya. El que va ser militant d'aquell PT i 128è Molt Honorable President de la Generalitat restaurada podria donar fe del fet i vindicar-lo, si no se n'amagués. Com amaga (fins i tot al seu web) l'actual diputat al Parlament i exconseller de Treball, Antoni Fernàndez Teixidó, el seu pas per la direcció de la Lliga Comunista (trotskistes) abans d'incorporar-se al CDS per assolir (1986-1993) la credencial de congressista suarista a Madrid i militar a CDC des del 93. Sort en tenim els creients en la raça humana, de persones com Eduard Herrero que, en Eldimoni.com, ens ressuscita la visita a Santa Eugènia de Ter d'Adolfo Suárez perquè la memòria no ens sigui traïda. Rebutgeu imitacions (p.e.: Canet Rock).