Minoria d'edat

El president de la Generalitat ha fet un gest sense precedents. Ni ací ni enlloc. O potser en algun lloc sí, però nord enllà, on diuen que la gent és neta i tot això i allò. Artur Mas ha celebrat el Dia de les Esquadres amb els Mossos i els ha deixat anar que, quan cal, cal reconèixer els errors i esmenar-los. Ja era hora, president! És cert que la policia catalana darrerament n'ha tingut uns quants, d'errors. I de gruix. Només cal recordar, amb pena i ira, el cas d'Ester Quintana, o les estranyes morts encadenades en detencions desbocades. Esmenar-los aquí hauria d'haver volgut dir investigar-los i depurar-ne responsabilitats. Ho han hagut de fer els tribunals i a contrapèl. Tot han estat excuses i, encara més, alguns actes d'exaltació corporativa que han fet més fàstic que pena. Una cosa és la solidaritat interna i una altra, la reivindicació de la impunitat. A l'estil “un dels nostres”. Apunt a part mereixerien els mísers que, per expressar el seu disgust amb impotències i retallades, entonen el “Que viva España” davant el mateix Artur Mas. Misericòrdia! Què hem fet per merèixer una semblant gentola? Ara, dit i escrit tot això, en aquest país sempre cal tenir presents les circumstàncies que patim. N'hi ha que aprofiten qualsevol volva de neu per parlar de tempesta. Per proclamar la “tensió” que viu la societat o per criticar la policia pròpia i reivindicar la colonial. “Ells sí que en saben i no se'ns pot deixar sols”, vénen a dir. Súbdits d'un regne que volen eternament submís.