Opinió

Desclot

Dia de la classe mitjana

Una de les proclames que més s'han deixat sentir en els set onerosos anys que fa que dura la crisi que patim és que la penúria ha liquidat les classes mitjanes. Ja no n'hi ha, segons els profetes de l'apocalipsi. Una vegada i una altra adverteixen que els pobres cada cop són més pobres i els rics, més rics. Potser els molt molt rics, sí; potser n'han tret profit. Els rics de l'Íbex 35, per exemple. Els grans executius de les empreses que no han reduït beneficis acompanyats del BOE, les tarifes, les adjudicacions i el favor de l'Estat. Els altres rics, els de l'economia productiva, els que defineixen les zones altes de Barcelona, no pateixen com els pobres però tampoc fan cara de festa grossa. Aguanten i preguen que la tempesta no els arrasi. Una vegada i una altra els teòrics de no se sap exactament quina nova revolució proclamen també que les classes mitjanes han quedat devastades. La veritat és que, més magres i esquifides, aguanten com poden. Ja no es poden permetre tanta traca com fa un temps, però la majoria, almenys, neden contra corrent i han aguantat els set anys de plaga. Per això mateix, i considerant que la mítica classe obrera, la que nodreix, per exemple, els sistemes de muntatge de les fàbriques d'automòbils, no deixa de ser classe mitjana, convindria que els sindicats majoritaris alteressin les consignes de les manifestacions d'avui. Primer de maig, dia de la classe mitjana. Vostè, amic lector, també en forma part, per si no ho sabia. Treballadors mitjans del món, uniu-vos!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.