La bufetada i les onze mil verges

Vivim uns temps en què als papes se'ls canonitza de dos en dos i no d'onze mil en onze mil, tal com es va fer fa molts anys amb totes les noies que la llegenda diu que van acompanyar santa Úrsula en el seu martiri. Encara que avui se'n mantingui el culte als llocs on és tradició, fa temps que la celebració de les onze mil verges va ser suprimida del calendari romà perquè és, segons es diu ara, fruit del resultat d'un error de lectura. Per a alguns, a Úrsula l'acompanyaven només entre dues i onze noies. Hi ha qui pensa que una d'elles es deia Undecimilia i que d'aquest nom es va arribar a onze mil. Hi ha qui defensa, en canvi, que l'equivocació prové de la interpretació errònia d'una inscripció perquè allà on deia XI.M.V., volent dir “onze màrtirs verges”, algú va llegir onze mil verges. Però a mi aquesta llegenda em serveix ara per recordar una constant de la naturalesa humana que té a veure amb Pere Navarro, amb la bufetada que li van clavar a Terrassa fa uns dies i amb la gent que l'acompanya perquè, si abans eren força més d'onze mil, al ritme que duu, aviat arribarà que no seran ni onze. Aquesta constant és que sense una mica d'exageració no hi ha notícia. Amb el benentès, però, que cada època demana un grau d'exageració diferent. Per això, si a l'edat mitjana les verges havien d'anar d'onze mil en onze mil perquè tot era força més a l'engròs, avui n'hi ha prou que els sants vagin de dos en dos o que amb una bufetada Pere Navarro pugui aspirar a treure rèdit polític. Alguns dels seus nous amics aspiren amb molt menys a aconseguir també rèdit. I ara penso en Jorge Fernández Díaz, que en fa prou dient que el van insultar un dia que sortia de sopar d'un restaurant de Barcelona, se suposa després d'haver pagat. No costa, però, d'entendre'ls. Vivim en una època de tolerància zero amb la violència física o verbal, una època en què no és que molts diguin només que cap d'ells dos no es mereix cap insult o cap bufetada, sinó que, si els deixes fer, defensen que tampoc no s'ho mereixeria ningú, comptant-hi Francisco Franco o aquells socialistes andalusos que han estat anys i anys organitzant cursos de formació laboral que hem anat pagant entre tots. Però en aquest món més lliure que és la xarxa n'hi ha – ai!– que s'atreveixen a discrepar. Fa uns dies, vaig llegir el comentari d'un que va avançar que aquella bufetejadora desconeguda podria ser la mare de Pere Navarro. El seu pare, deia, ja va bufetejar-lo el dia que va anar a la Via Catalana. Metafòricament, és clar, que les mans les donava a uns altres.