Taló d'Aquil·les

Podria semblar que la principal esperança de l'Estat és que ERC i CiU es barallin. L'última enquesta del CEO dibuixa un panorama ajustat, amb els convergents i els republicans disputant-se la victòria a les europees i a les autonòmiques. Fa dos anys les mateixes enquestes preveien una majoria absoluta del president Mas que no es va produir, probablement pel sospitós suport que li van donar alguns sectors minoritaris que ara defensen la tercera via a ultrança i que ja comencen a posar tota mena d'excuses apocalíptiques per dir que estan disposats a fer el que calgui per salvar la unitat d'Espanya. Tot i així, la rivalitat entre CiU i ERC no és el veritable taló d'Aquil·les del país. La rivalitat entre CiU i ERC és natural, tant per la qualitat dels dirigents de la resta de partits com per la neteja de complexos que han efectuat la normalització lingüística i les xarxes socials d'internet. Els resultats de l'enquesta del CEO que haurien de preocupar són els que reflecteixen la pujada de la CUP. El fet que David Fernàndez encapçali la llista de polítics més valorats i que el seu partit augmenti tant en intenció de vot dóna a entendre que el conflicte social cada dia és més a prop de desbordar el conflicte nacional. Aquesta situació, que ja s'ha produït en d'altres ocasions, és la que ha de preocupar. La CUP és un partit que ha fet de la desqualificació i de l'exaltació de la ràbia i la derrota un tret identitari. L'enfortiment d'aquesta cultura política decadent i nihilista, combinada amb les ganes que alguns sectors tenen de trucar a la policia com van fer els seus avis als anys trenta, és el que Madrid podria aprofitar per imposar-se. En algun moment potser CiU haurà de triar entre mantenir l'ordre o mantenir Catalunya dins la legalitat espanyola. Espero que, a despit de les pressions, els seus dirigents sabran mantenir l'autenticitat abans de permetre que el referèndum esdevingui una eina insuficient per començar a arreglar les coses.