Ous i castanyes

Què té a veure Catalunya amb un país com Somalilàndia? I amb Transnístria? I amb Abkhàzia, Ossètia del Sud o Nagorno Karabakh? Què té a veure Catalunya amb l'exemple recurrent de Kosova, sempre associat amb imatges de bombardejos i de llargues columnes de refugiats? Molt senzill: aquests són els asteroides que l'acompanyarien en el seu viatge sense retorn per l'espai sideral. O bé els illots que compartirien amb nosaltres l'arxipèlag de l'ostracisme i la penitència eterna. I amb Escòcia? Què té a veure Catalunya amb Escòcia? Res de res. Catalunya i Escòcia, i els processos respectius, ens diuen des de Madrid, s'assemblen com un ou i una castanya.

Precisament, la setmana passada es van commemorar 307 anys de l'entrada en vigor de l'Acta de la Unió, que donava lloc al naixement de la Gran Bretanya. Abans, el parlament escocès havia aprovat –amb tensions i amb múltiples irregularitats i denúncies de suborns promoguts des de Londres– la seva pròpia desaparició. Els escocesos, però, van conservar els tribunals de justícia, el dret privat, la seva església i el sistema educatiu. I amb la unió van accedir a avantatges econòmics que posteriorment van ser clau per fer realitat la industrialització del país.

Així doncs, va ser el mateix parlament escocès qui va decidir la seva adhesió a la Gran Bretanya. Mentre això passava, a la península Ibèrica, en plena guerra de Successió, els exèrcits francesos i castellans avançaven cap al Regne de València, després d'haver guanyat la crucial batalla d'Almansa. Poc temps més tard, els vencedors van liquidar les institucions i les llibertats ancestrals d'aquell territori mitjançant el Decret de Nova Planta. L'operació es repetiria uns anys més tard a Catalunya i a les illes Balears. Queda clar, doncs, que mentre l'ou de l'Acta de la Unió va ser fruit d'un pacte, els Decrets de Nova Planta són fills de la militarització i, sobretot, de les castanyes del dret de conquesta castellà.