Quatre rostres enigmàtics

Durant el tercer Congrés Internacional d'Art Romànic celebrat fa unes setmanes al MNAC, els participants van poder contemplar quatre caps de marbre procedents de la desapareguda portalada de Sant Pere de Rodes: quatre peces que el museu ha pogut reunir per primer cop i que hi romandran fins al mes de setembre.

El grandiós monestir, obra única de l'arquitectura religiosa medieval, va veure desaparèixer amb el temps tots els seus tresors, escampats en una patètica diàspora. La bíblia monàstica és a la Biblioteca Nacional de París i moltes peces insignes del cenobi es troben en col·leccions públiques o privades d'Espanya, França, la Gran Bretanya i els EUA. De la fabulosa portalada, que ningú no sap com era, n'hi ha una columna al Museu de l'Empordà, un relleu al Museu Marés i altres trossos a Peralada i a Girona, però mai ningú no havia pogut veure junts aquests quatre rostres que van conviure a la façana des del segle XII i que van ser víctimes dels espolis del segle XIX. L'un prové del Museu d'Art gironí, dos de sengles col·leccions particulars i l'altre del Fitzwilliam Museum de la Universitat de Cambridge. Fills de l'enigmàtic Mestre de Cabestany, tenen trets felins, van pentinats amb rínxols i obren uns ulls grossos, ametllats i boteruts, sense nines. Ara poden reprendre, en la pacífica quietud del museu, el diàleg que havien mantingut durant tant de temps fins que, com diu el poeta Albert Serrano, la monumental façana va ser “fins a tal punt envilida / que és com una hòrrida llaga”. Només ells coneixen el secret dels dies de glòria i de la terrible devastació. Jo vaig tenir, fa uns anys, el privilegi de sostenir entre les mans un d'aquests caps, i em va semblar que pesava més del compte, com si arrossegués tota la pesantor de nou segles. Tots quatre, reunits, són la il·lustració perfecta de la sentència cruel de Walter Benjamin: “No hi ha cap document de la cultura que no ho sigui també de la barbàrie.”