Torna la política

Va ser el president Montilla qui l'any 2007 va posar de moda el concepte de la desafecció política. El procés de l'Estatut havia desgastat no només la relació entre Catalunya i Espanya sinó tota la classe política catalana que havia impulsat la redacció del text, i Montilla no només ho va patir sinó que ho va descriure magníficament.

“Desafecció” és la paraula que millor ha reflectit l'estat d'ànim de la societat catalana els darrers deu anys respecte de la política. Era una suma de desinterès i decepció, no pas en relació amb cap partit en concret sinó respecte al sistema polític en general. Un allunyament dels ciutadans respecte als seus representants que fàcilment derivava en l'antipolítica i que es traduïa a les urnes en forma de creixement de l'abstenció, del vot nul, o del suport a partits molt minoritaris que no tenien cap possibilitat d'obtenir representació parlamentària. Es publicaven estudis i es feien informes que concloïen que una societat que no creu en les seves institucions i no confia en els seus representants polítics és una societat democràticament dèbil.

És bo fer ara aquest exercici de memòria per recordar que, independentment de com acabi el procés sobiranista, d'entrada ja s'ha aconseguit una cosa fantàstica: el retorn de la política a les sobretaules de famílies de tota mena i condició. Hem recuperat l'interès pel debat polític, hem reforçat una societat civil que fa política desacomplexadament. Persones de totes les edats i de tots els racons del país que eren la viva imatge de la desafecció fa cinc anys, ara s'impliquen per convèncer els seus veïns que comença un nou cicle. En aquests moments a Europa no hi ha cap país on es parli tant de política com a Catalunya i a Escòcia, i aquesta és una de les grans virtuts del procés; encara no hem guanyat però ja som molt més forts.