Nosaltres, els agredits

Les segones i temeràries declaracions de Pere Navarro sobre l'agressió que ha patit han tingut un efecte traca. Hi ha hagut més esclafits. El del periodista Francisco Marhuenda, per exemple. Proclama el director de La Razón que no pot visitar “la Catalunya interior” i que fa temps que ha deixat d'anar a una casa que té a Pals perquè “la gent m'insulta i m'empeny”. També el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha afegit carbó al foc, ha atribuït l'atac a Navarro a “la divisió que genera el sobiranisme” i ha confessat que ell mateix va patir-ne un “el 6 d'abril passat”. Marhuenda i Fernández Díaz entren per mèrits propis en la llista d'allò que es podria denominar “personatges conflictius”. Agradi o no. El ministre de l'Interior porta escorta habitual. El càrrec comporta riscos. En segons quins llocs no pot passejar sol. Arreu d'Espanya. Com tampoc pot fer-ho Miguel Blesa. Es pot imputar el fet a “l'escalada sobiranista catalana”? La pregunta fa riure. Com fa riure també que el director de La Razón no hagi mai considerat els riscos de ser conegut –a Madrid els més burletes es pregunten com pot dirigir un diari si es passa el dia a la televisió– i tractar la informació com la tracta. Quan va apuntar contra els 35 jutges “sobiranistes” amb retrat inclòs, no era conscient del risc que això els comportava? El mateix que ell ha d'afrontar. Les constatacions del ministre i del periodista o són ingènues o són cíniques. I la intel·ligència, com el valor en la caserna, se'ls suposa...