Tres zeros

Els recomane que isquen al carrer i compren un llibre: ZeroZeroZero, de Roberto Saviano (Ed. Empúries). El volum és un retrat implacable i duríssim de com la cocaïna està esdevenint el centre de l'economia mundial. És una lectura angoixant i desesperant. Però lúcida. Saviano no és un qualsevol. Viu fa anys d'amagat i envoltat de policies que el protegeixen. Primer va denunciar la seua pròpia màfia i ara ha fet un retrat demolidor de com les màfies del món, totes, estan unint-se al voltant del tràfic de cocaïna. Una mercaderia que té clients fins i tot enmig de la més greu de les crisis econòmiques, que ha articulat un sistema de brokers i de negocis que desdibuixen els límits entre l'economia legal i la criminal, i que és una de les amenaces més greus que podem imaginar.

El llibre és periodisme. Però esquitxat amb fragments literaris curts que tenen un valor enorme. Saviano s'hi aboca i Pau Vidal els tradueix amb una excel·lència que ha de ser remarcada. No sempre el traductor és un traïdor i de vegades, a més, ha de resoldre envits notables. Com tradueixes, per exemple, el llenguatge d'un cappo sicilià que barreja dialectes i llengües sense cap regla fixa? M'agradaria trobar l'original italià per comparar-lo, però l'atmosfera que s'hi dibuixa, en la versió catalana, és molt creïble, que és el millor que es pot dir.

El problema posat sobre la taula per Saviano, però, és d'una cruesa angoixant. I, sincerament, un cop llegit el llibre no sé ni imaginar-me quina solució pot tenir això. Quina forma hi ha de controlar, aturar i desmuntar aquest monstre que cada vegada mana més sobre el nostre món. Saber que existeix és el primer pas i en això Saviano ha marcat un abans i un després.