Opinió

La columna

Pensaments pràctics

És més pro­ba­ble que la reflexió ens aïlli, que no que l'aïlla­ment ens faci refle­xi­o­nar.

Entre la neces­si­tat de pre­gar i la de blas­fe­mar hi ha una certa sime­tria.

Les lleis pro­hi­bi­ti­ves fomen­ten el puri­ta­nisme dels no trans­gres­sors i l'hedo­nisme dels trans­gres­sors.

O soli­ta­ris o soli­da­ris, però les dues coses jun­tes, no.

Quan expli­ques el que t'agra­da­ria ser, estàs con­fes­sant el que no ets.

La carn és flaca i, para­do­xal­ment, engreixa.

Creure que els altres ens esti­men ens fa més fàcil esti­mar-los.

L'obediència és pro­ba­ble­ment la vir­tut més interes­sada: con­fia que els bene­fi­cis que en traurà seran supe­ri­ors a les renúncies.

No enve­gis el ric, no mereix la teva enveja.

No cal que dis­si­mu­lis la teva hipo­cre­sia, la coneix tot­hom.

És millor com­pren­dre que com­pa­dir.

Ser exi­gent amb els sub­or­di­nats no és el mateix que ser just.

Accepta't tal com ets i podràs dir amb segu­re­tat que, com a mínim, hi ha algú que t'accepta.

Que les coses no vagin bé, en tenim la culpa tots. Uns més que altres, és cert, però perquè volem o perquè ho per­me­tem. Ergo, la diferència no és tanta.

Com se sap que hi ha una “majo­ria silen­ci­osa”, pre­gun­tant o escol­tant?

Si algú diu que no pensa en si mateix, senyal que no pensa en res.

Els que no tenen res a dir no hi ha manera de fer-los callar.

No hi ha cap par­tit sen­cer.

Hi ha recom­pen­ses que són tant o més degra­dants que els càstigs.

Algú sap què acos­tuma a cobrar una per­sona honesta?

Les actes mar­ti­ri­als no cer­ti­fi­quen la veri­tat de la fe pro­fes­sada, sinó la fer­mesa de la fe pro­fes­sada pel cre­ient i la veri­tat de la seva mort.

La intenció de no enga­nyar mai ens exposa a ser enga­nyats sovint.

És més fàcil exi­gir seny als altres que exi­gir-se'l un mateix).

Els petits favors els agraïm a l'ins­tant; els mit­jans, tar­dem una mica més, i els gros­sos, quan s'escai­gui.

És més difícil d'extir­par l'enveja que l'odi, perquè l'enveja és un foc fred, que no s'apaga, men­tre que l'odi, després de fla­me­jar, s'extin­geix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia