Anomalia europea

“Obligar els periodistes a regir-se per criteris polítics i no pas per criteris professionals és un atemptat flagrant als drets més bàsics de qualsevol democràcia, que es basen en un escrupolós respecte a la independència dels periodistes.” No caldria afegir gaire més a aquest fragment del manifest que ha fet públic aquesta setmana el Col·legi de Periodistes, per protestar per enèsima vegada contra la imposició de blocs electorals. I ho ha fet aprofitant que fa dos dies va començar la campanya per a les eleccions al Parlament Europeu. Unes eleccions que no desperten gens l'interès dels ciutadans, fet que segons sembla preocupa molt els polítics. Només per això ja demostren que viuen en un altre planeta. Que no saben què passa al carrer ni pel cap dels seus veïns. Uns veïns que ja han escoltat massa promeses impossibles per part d'uns polítics que encara esperen que ens les creiem. Però ja se sap, campanya electoral és sinònim de propaganda. El problema és quan aquesta propaganda traspassa l'àmbit polític, o quan des d'aquest àmbit polític es vol imposar a altres àmbits. I això és el que passa amb els blocs electorals que s'imposen als mitjans de comunicació públics. En aquest moment deixen de ser mitjans d'informació per passar a ser mitjans de propaganda. Una propaganda que per definició vol dir “influir en l'opinió pública a fi d'aconseguir conductes col·lectives encaminades vers certes metes religioses, socials, polítiques, comercials...” I això passa quan s'imposen els blocs als mitjans públics en contra de l'opinió dels professionals que hi treballen i de la resta de professionals de tot Europa, que donen suport a la retirada d'aquesta anomalia europea. Perquè és clar que es tracta d'una anomalia que perjudica no solament la credibilitat dels periodistes, que ja no passa per bons moments, sinó que també va en contra del dret que tenen els ciutadans de rebre una informació el més imparcial possible. I això només pot ser si es pot treballar a partir de criteris professionals, periodístics, en comptes d'haver de treballar amb criteris imposats per uns polítics que no volen canviar el sistema perquè seria llançar pedres contra el seu teulat. El pitjor de tot és que quan el ciutadà veu o escolta les informacions sobre la campanya en un mitjà públic, pugui pensar que allò és informació. Però compte, és propaganda pura. A contracor dels periodistes.