L'Alí i els lladres

Ha vist els noms i la fotografia als diaris. Aquest és un país petit i em diu que coneix “l'Alí” i algun altre dels quaranta lladres detinguts aquesta setmana pels Mossos d'Esquadra. Em comenta que és una coneixença superficial però està segur de no equivocar-se afirmant que fa un temps van participar a les classes d'alfabetització que oferia una ONG amb la qual ell havia col·laborat. Recorda l'Ali com un home rialler, discret i mans, sense aquella duresa en els trets i el tracte que a vegades acompanya la gent que prové de països on la vida és més difícil. Diu que ara experimenta la perplexitat que en les cròniques de successos acostumen a manifestar els veïns que acaben de descobrir un assassí en sèrie a la seva escala. Ells no han comès assassinats però tots hem llegit i sentit coses espantoses. Diuen que en algunes de les seves accions van agredir sexualment les seves víctimes o que les van amenaçar de cremar-les després de ruixar-les amb gasolina o que les havien obligat a jugar a la ruleta russa. No calen gaires detalls més per estremir-se, ni per parlar de monstruositats, ni per reivindicar el dret elemental a viure lliures d'aquests terrors, ni per celebrar l'èxit de l'operació dels Mossos. Llegim els comentaris a la versió digital del diari, hem sentit les comares pels carrers, i als bars quan s'esmenta l'afer sempre s'imposen els caràcters més passionals. Molta gent argumenta a destralades i amb simplificacions que glacen el cor. Es parla de paradís de la delinqüència, de gentussa del tercer i quart món, de les presumptes responsabilitats d'allò que anomenen bonisme i, emportats pel desassossec i les inèrcies que aquests casos desencadenen, es maleeix la societat de dret, les garanties jurídiques i fins i tot les polítiques públiques que procuren mitigar les desigualtats. Hi ha qui es proclama en guerra i diu que no li fa res que els primmirats el considerin racista i xenòfob i se situa, de cop, a un pas de reclamar que una trepa de fatxes cepats a l'estil de l'Alba Daurada grega comenci la cacera d'immigrants i pobres. És un bon indici per entendre que el monstre habita sota totes les pells; no importa ni el color, ni l'origen, i també per entendre que la por i la fam són expressions de mals primaris que tenen efectes primaris. No és fàcil trobar atenuants a les accions que s'atribueixen als detinguts i les responsabilitats, al final, sempre són individuals i òbviament s'han d'exigir, però les mesures dràstiques i simples que comportarien un increment de les desigualtats, de la segregació, de la manca d'oportunitats i de la injustícia, tot allò que dificulti la cohesió social i augmenti la percepció individual que això és un campi qui pugui, que no hi ha contracte social o que s'ha trencat, anirien en la direcció contrària. M'ho comenta aquest home que ha descobert que
coneixia l'Ali i alguns dels lladres i que ja fa un temps que va deixar de fer classes perquè l'ONG que les organitzava va quedar sense aportacions públiques i les expectatives que es creaven a les aules ja no són d'aquest món.