Reunió a la Moncloa

Ja saben que jo no sóc partidari que els empresaris facin política, i sí que m'agradaria molt que només fessin empresa, que no sempre tots ho fan, encara que sembli mentida. Fer empresa no sempre és agradable, sovint, fins i tot pot ser desagradable, però ser empresari i emprenedor, o és vocacional o és una altra cosa. I aquí hem tingut massa altres coses que s'han dit empresaris. De fet, fins i tot s'ha pervertit el mot emprenedor i executiu, comparant-lo amb el d'empresari, i no sempre són sinònims.

Un empresari sempre fa empresa. Fa poc temps la premsa ens informava que un jove emprenedor català havia venut la seva empresa, creada feia pocs anys, per un fotimer de diners a una multinacional, un fet que no li criticaré per la llibertat que tenia de fer-ho, però que em demostra la dificultat que com a país tenim de crear noves empreses, i sobretot en els nous sectors.

Mariano Rajoy va reunir a la Moncloa l'anomenat grup Consell Empresarial per a la Competitivitat (CEC) que presideix el president de Telefònica, César Alierta. Aquest consell està format per divuit empreses espanyoles i és un think tank que hauria de fer informes aportant propostes per a la competitivitat. En aquesta trobada van avançar algunes de les dades de l'informe que faran públic al mes de juny en què preveuen un creixement del PIB per al 2014 de l'1,3% i del 2% per al 2015; és a dir, per sobre de les previsions que el mateix govern va enviar a Brussel·les, que són de l'1,2% i de l'1,8% respectivament. El fet que aquesta reunió es fes a l'inici d'una campanya electoral que ve precedida d'una grandíssima corrupció en el partit del govern i de resultats pel PP incerts, no és casual. Els empresaris, aquests empresaris, han estat sempre a favor del govern i de les seves polítiques econòmiques.

Si ens atenim al tòpic que les imatges diuen moltes coses i mirem la foto dels comensals de la Moncloa, observem que tots els assistents passen dels cinquanta anys, que pocs en són propietaris i d'altres en són els gestors, i totes les empreses que representen ja eren dominants en l'economia al segle passat, fins i tot moltes ho eren en l'època franquista. S'ha dit, i és ben evident, que no hi ha cap representant femenina ni dels joves, la qual cosa demostra clarament que el blindatge dels seus càrrecs és indestructible al temps i als sotracs. I la pregunta que sorgeix tot seguit, quan hom mira la foto de família és: hi ha futur? Uns quants representen empreses que viuen a l'ombra del BOE i dels avals de l'Estat, i em temo que l'economia del futur no passarà per aquestes coordenades sinó que més aviat passarà per la capacitat d'innovació i de la productivitat.

I com no podia ser d'altra manera, Rajoy va aprofitar la trobada per advertir que el procés català pot ser desestabilitzador i malmetre les previsions de creixement econòmic. Rajoy sap que el col·lectiu d'empresaris que en teoria han d'assumir risc cada dia, el discurs de la por té una receptibilitat important. Per entendre'ns, hi ha pocs Grífols en el grup selecte de la Moncloa. Però Grífols no necessita ni el BOE ni avals per tenir l'honor de ser avui el principal inversor de tot l'Estat espanyol als EUA i en un sector capdavanter, el farmacèutic.

Però com de vegades passa que entre els grans defensors de l'espanyolitat, alguns tenen la part fosca de ser evasors fiscals, en la foto de la Moncloa hi veiem Ignacio Sánchez Galán, president d'Iberdrola, que fa ben pocs dies va declarar que Iberdrola deixava d'invertir a l'Estat espanyol i declarava que ja eren més britànics i mexicans que espanyols. La raó d'aquestes declaracions les hem de buscar al BOE.

Si aquests empresaris representen l'Espanya econòmica del segle XXI estem molt malament. El nostre futur requereix que els emprenedors es facin empresaris per fer empresa i no per fer política a la Moncloa.