8719600510

Aviat farà deu anys que l'esquerra abertzale va iniciar de manera unilateral el camí cap a la normalització política. Era el 14 de novembre de 2004, quan, enmig d'un velòdrom d'Anoeta farcit de persones convençudes de viure un moment històric, Arnaldo Otegi va escenificar un canvi de cicle que, un temps després, havia de posar fi a mig segle de violència política. Actualment, fa més de quatre anys que ETA no ha dut a terme cap atemptat. I aviat en farà tres des del comunicat que va certificar oficialment el definitiu cessament de les accions armades per part d'aquesta organització. “Sense violència, tot és possible”, ens havien repetit múltiples vegades els responsables governamentals de PP o PSOE en els anys de plom. Avui, però, la nova –i pacífica- realitat ha fet canviar el discurs oficial i, segons ens expliquen ara sense envermellir de vergonya, les urnes ja són tan o més perilloses que les bombes.

Potser per això, Arnaldo Otegi i tres dels seus companys continuen engarjolats. Ja fa quatre anys i mig que hi són, a la presó, condemnats, diu l'Audiència Nacional, per haver intentat reconstruir la il·legalitzada Batasuna seguint instruccions d'ETA. Ras i curt: els principals arquitectes de la pau al País Basc són castigats per la judicatura espanyola, per estar al servei d'una violència que ells han ajudat a eliminar.

Fa pocs dies que el Tribunal Constitucional s'ha pronunciat contra l'excarceració d'Otegi a l'espera d'un recurs que resoldrà, ai las!, quan aquest ja hagi complert la totalitat de la condemna. I mentrestant el pres 8719600510, des d'una cel·la del penal de Logronyo, certifica dia a dia que el pas fet per l'esquerra abertzale cap a la pau no té marxa enrere. I dia a dia, també, constata que l'estupidesa i la ceguesa dels poders de l'estat és tan gran com la seva manca d'independència.