Porters anònims

Us heu preguntat mai com es diuen els portalers que us donen la benvinguda a l'escola, al museu, a l'hotel o al tanatori? Sovint els conserges són invisibles: hi ha qui ni els veu, ni els saluda, ni els mira als ulls, ni els diu bon dia encara que hi topi cada jornada durant mesos. Per a aquesta subespècie hominoide, els conserges només són la mà que els obre la porta a ells, els importants, els que vénen de fora. Aquesta colla de mal educats haurien de saber que els porters són persones. De debò, us ho juro. Persones que tenen una feina grossa i que en la majoria dels casos que conec la fan amb un somriure als llavis i un vitalisme admirable. Pensem, per exemple, en un conserge d'escola. Posem que es diu Pere Joan. En Pere Joan no és tan sols el senyor que obre la porta quatre vegades cada dia perquè la mainada entri i surti del centre escolar. En Pere Joan escombra abans d'obrir, endreça el pati després de l'esbarjo, atén les trucades, acompanya personalment els nens que surten a hores intempestives, desbloca la porta quan sona el timbre i rep el carter, els de l'alimentació, els de la revisió del gas, els familiars que tenen reunió amb els mestres i totes aquelles visites del dia a dia escolar. En Pere Joan és algú amb una vida fora de l'escola: posem que té família i amics, que té somnis i records, que li agrada el mar i fer un cigaló de tant en tant. En Pere Joan no té dos ulls, sinó dos-cents. Fa bé la seva feina, és atent i protector. A aquestes altures del text, la colla de mal educats que no saluden els portalers ja haurien de tenir el cap cot i s'haurien d'haver adonat que aquella mà que els obre la porta cada dia de la seva vida és un individu molt probablement més complet que no pas ells. O, si més no, amb una existència força més valuosa. I, sobretot, més civilitzada.